El petit príncep
— M'agraden molt les postes de sol. Anem a veure’n una...
— Però hem d'esperar...
— Esperar què?
— Esperar que es ponga el sol.
Primer vas fer cara de sorpresa, i després vas riure de tu mateix. I em vas dir:
— Sempre pense que estic a casa!
En efecte. Quan als Estats Units és migdia, el sol, tot el món ho sap, es pon a França. Si es poguera
anar a França en un minut es podria assistir a la posta de sol. Malauradament França està massa
lluny. Però, al teu menut planeta, en tenies prou fent córrer la cadira un quants passos. I miraves el
crepuscle cada vegada que en tenies ganes...
— Un dia, vaig veure pondre's el sol, quaranta-tres vegades!
I al cap de poc afegies:—
— Saps... quan estàs així de trist t'agraden les postes de sol...
— Llavors el dia de les quaranta-tres vegades estaves així de trist?
Però el petit príncep no va respondre.
