Esclafamuntanyes

Al poc s'adonaren que havien arribat a prop del castell de la Torre-Vella. S'hi acosten i veuen que és un edifici immens abandonat. Ells ja havien sentit contar que en aquell castell passaven coses tan misterioses, que no hi havia cap muntanyés del terme que s'hi volgués acostar. Però ells... en lloc de fugir, començaren a cridar:

-Al castell de la Torre-Vella!

-Anem-hi corrents!

Arriben prop de la porta i els barra el pas l'antic pont llevadís mig alçat.

-Ara us passaré -fa Passaponts tot decidit.

Se li pengen tots tres germans de les fortes barbes, i ell, d'una gran passa, creua per damunt del fossat.

-Toc toc! -fan sobre la porta ferrada del castell. I escoltaven, però res: allí dins hi havia un silenci que feia feredat.

Aleshores, el més xiquet, pom, pega maçada, trenca el pany i esbaralla les dues ventalles de la porta... i tots cap a dins!