Memòries d'Idhun I
"L’Ashran va a batejar aquella nova criatura, nascuda del seu experiment, amb el nom de Kirtash. Els sheks em van ensenyar a treure profit de les meues capacitats. Els millors mercenaris i assassins humans em van ensenyar a lluitar, a matar. I, a fer servir la màgia que m’havia transmès aquell unicorn abans de morir, m'hi va ensenyar l’Ashran mateix. Vaig anar de pressa, a aprendre’n. Tot plegat, hi havia alguna cosa dintre meu que em feia superior a tot ells. Aviat vaig avantatjar els meus mestres, en tot excepte en la màgia, que mai no em va anar prou bé, perquè el poder mental del shek mantenia sotmès el poder transmès de l'unicorn; a part d’aquest petit detall, però, em vaig convertir en el millor agent de l’Ashran, aquell en qui ell confiava més. Era el seu fill, al capdavall".
...
"Victòria enarborava el seu bàcul. La bola de cristall que ho rematava va semblar carregar-se d'energia durant un moment, perquè es va encendre en la nit com un far palpitant; i finalment, obeint a un moviment de la seua propietària el bàcul va descarregar tota aquella energia en forma de raig contra un dels homes-serp, que es carbonitzà immediatament".
"Els homes-serp eren una raça de guerrers hàbils, intel·ligents i molt perillosos per als seus enemics. Qualsevol d'ells valia per deu homes...".
"Aquell que havia estat l'Alsan, el príncep de Vanissar, i que ara era una mixtura rara entre home i bèstia".
"La casa estava envoltava de dotzenes d’animalets estranys que avançaven cap a ells sota la pluja torrencial. Eren unes criatures espellifades, de pèl bru, dents i urpes esmolades i uns ullets ardents com brases. – Trasgos – va murmurar l’Alexander, amb una esgarrifança".
"L’Ashran era un home molt alt, de cabells grisos argentats i un rostre fred, perfecte, intemporal, com el d’una estàtua de marbre. Podria haver resultat atractiu i tot, si no fos per les ninetes dels ulls, que eren d’un color argentat estrany i desconcertant, com si fossin metàl·liques, i d’una intensitat que feia venir calfreds".
...
"Els dos van quedar asseguts sobre l'herba, paralitzats de por, sense ser capaços d'apartar la vista de l'enorme serp. Era una visió aterridora i colpidora perquè, malgrat tot, aquella criatura era fascinant i magnífica, i posseïa una bellesa misteriosa i letal”.
