Alícia en terra de les meravelles
– Pren una mica més de te – va dir la Llebre de Març a Alícia molt ansiosament.
– Encara no he pres cap cosa – replicà Alícia en to ofès, – això és que no em puc prendre més!
– Voldràs dir que no podràs prendre menys - digué el Capeller; – és molt fàcil de prendre’n més d’una cosa que no pas gens.
"L’argument de l’executor era que no es podia tallar un cap a menys que hi hagués un cos d’on tallar-lo: que mai no havia hagut de fer una cosa semblant fins aleshores, i que no havia pas de començar a la seua edat. L’argument del Rei era que tot allò que tenia un cap podia ésser escapçat, i que no calia dir ximpleries. L’argument de la Reina era que si no feia quelcom per a complir-ho en menys temps que no cap, faria executar a tota la gent que hi havia. (Era aqueixa darrera observació la que feia semblar a tota la colla tan greu i anguniosa.)"
...
"De primer vingueren deu soldats duent espases: tots ells eren conformats com els tres jardiners, oblongs i plans, amb llurs mans i peus als angles."
…
“cerca del rey se veía al Conejo Blanco con una trompeta en una mano y un gran rollo de pergamino en la otra...”
…
"A l’últim l’Erugot es llevà la pipa turca de la boca i se li adreça amb veu esllanguida i ensonyada. – Qui eres TU?"
